Quin parell de paraules tan difícils de comentar, i al mateix temps tan temudes... TERRORISME: utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. Els zulús no entenem perquè alguns votants de dretes tendeixen a posar-les dins del mateix sac. Intentarem ser didàctics i explicar-ho amb un exemple esportiu, perquè el món taurí el desconeixem. Un Culé o un aficionat del Reial Madrid són violents només per què el seu club te penyes ultras? Oi que no? Doncs els catalans i els bascos no són terroristes per l'únic fet de ser catalans o bascos, oi?Pel que fa al NACIONALISME: actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació, us podem assegurar que un poble amb influències tan multiculturals con és el català, enten prou que no es pot imposar a cap persona una nacionalitat determinada. No serà que els nacionalistes són en realitat els que pensen que tots els aficionats a l'esport són ultres, i per tant, terroristes? Qui ens vulgui entendre que ho faci, i qui no, ja pot anar a veure un festival-genocidi taurí.
Simplement el Joventut de Badalona ha estat el millor equip de bàsquet de l'any en un 99, 99% dels partits que ha jugat... recordeu: vuitè pressupost de la lliga, més de 8.000 persones per partit, augment del nombre de socis constant, guanyadors de la Copa de Rei, de la ULEB i de la Lliga catalana, tercers classificats de l'ACB (feia molts anys que no erem tan a dalt), total comunió amb el tècnic... ja dirà el que vulgui la premsa, els culés, els madriles i els futboleros. Jo estic orgullós, molt orgullós, i m'ho he passat molt bé. Gràcies penya, gràcies Rudy, gràcies Aito, gràcies equip! Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer!
El dia 18 de maig, l'equip Zulú va formar part de les 1.500 persones que van participar a la VI Bicicletada per la llera recuperada del riu Besòs. En total 24 km totalment plans al costat del riu. En un temps inferior a les dues hores vàrem aconseguir arribar a la platja de Sant Adrià del Besòs, punt final de la prova, La sortida era a Granollers. Al final, botifarrada i regals per a tots els participanst, sense dubte procurarem repetir el proper any aquesta activitat, molt aconsellable per a totes les edats. És destacable el fet que els participants que volien fer menys kilòmetres podien incorporar-se directament a Montornès o Montcada i també ho era l'existència de dos punts de descans amb sucs, aigua i fruita per a tothom. Felicitats als organitzadors: la Federació Catalana de Ciclisme, la Diputació de Barcelona i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. 
