Quan hem visitat festes majors de poblacions petites hem observat que els immigrats procuren adaptar-se a les costums locals el més ràpid possible. No és extrany veure un ecuatorià fent de casteller a Vic, un romà africà a Guisona o un Colombià muntant al Jaleo de Ferreries. És una bona forma d'integrar-se. A les poblacions més grans, i en especial a Barcelona, això no passa. Els immigrants acaben tancats en els seus guetos (és cert que són grups més nombrosos) i practicant només les tradicions originals dels seus pais d'origen (no dubten que sigui bó que recordin les seves tradicions). A més, els nostres polítics locals els conviden com a col·lectiu i, per donar un exemple, tant al carnestoltes com a la cavalcada de la Mercè veiem grups de dança sudamericans que ens mostren el seu folklore. A nosaltres ens agradaria veurel's fent el ball de bastons o portant un gegant. Si volem que s'adaptin ràpid a la nostra cultura, hauríem de deixar de dedicar la Mercè al Perú o de subvencionar les festes d'Ecuador o la Fira d'Abril de Barcelona. Un cop més es demostra que Barcelona cada cop és menys nostra. Els catalans hem de sensibles a l'arribada dels nouvinguts, però no a les invasions culturals. Hereu, espavila!ELS NOUS CATALANS URBANS
Quan hem visitat festes majors de poblacions petites hem observat que els immigrats procuren adaptar-se a les costums locals el més ràpid possible. No és extrany veure un ecuatorià fent de casteller a Vic, un romà africà a Guisona o un Colombià muntant al Jaleo de Ferreries. És una bona forma d'integrar-se. A les poblacions més grans, i en especial a Barcelona, això no passa. Els immigrants acaben tancats en els seus guetos (és cert que són grups més nombrosos) i practicant només les tradicions originals dels seus pais d'origen (no dubten que sigui bó que recordin les seves tradicions). A més, els nostres polítics locals els conviden com a col·lectiu i, per donar un exemple, tant al carnestoltes com a la cavalcada de la Mercè veiem grups de dança sudamericans que ens mostren el seu folklore. A nosaltres ens agradaria veurel's fent el ball de bastons o portant un gegant. Si volem que s'adaptin ràpid a la nostra cultura, hauríem de deixar de dedicar la Mercè al Perú o de subvencionar les festes d'Ecuador o la Fira d'Abril de Barcelona. Un cop més es demostra que Barcelona cada cop és menys nostra. Els catalans hem de sensibles a l'arribada dels nouvinguts, però no a les invasions culturals. Hereu, espavila!
LA FESTA DE LA VEREMA D'ALELLA
L’Equip Zulú va transportar-se a Alella per gaudir de la festa de la verema que es va celebrar del dia 12 al 14 de setembre. Degustacions de vins i productes naturals, gegants i trabucaires, concerts, trepitjades i tallades de raïm per a nens, conferències, elecció de la pubilla i, sobretot, la possibilitat de visitar (prèvia inscripció) els cellers de la zona, que obren les seves portes per la verema. Els mateixos responsables d’aquests cellers atenen als visitants, fan un tast dels seus vins i ens ensenyen la seva feina que en aquesta època de l’any és clau. Un luxe parlar amb el Director General de Parxet o amb el mateix Sr. Roura al celler que porta el seu nom.
Per a la vostra informació, la denominació d’origen d’Alella recull 18 municipis del Maresme i el Vallès i només té 5 cellers: Roura, Alella Vinícola, Alta Alella, Parxet i Joaquim Batlle.
Per a la vostra informació, la denominació d’origen d’Alella recull 18 municipis del Maresme i el Vallès i només té 5 cellers: Roura, Alella Vinícola, Alta Alella, Parxet i Joaquim Batlle.
LA FINCA DEL DOCTOR SANSALVADOR
El Doctor Sansalvador volia construïr-se una casa d'estiueig en uns terrenys situats en el que ara és el carrer Nostra Senyora del Coll, 79. Va encarregar la feina a Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí. Corria l'any 1909. El bon doctor, al fer-se les obres, va descobrir un pou d'aigua amb radioactivitat. Era l'època de Madame Curie i es creia que la radoactivitat tenia bones propietats. Veient el negoci, a la part baixa de la casa van fer-se unes galeries per tal d'extreure l'aigua i comercialitzar-la: "Aigua radial, aperitiva, diurètica i laxante". Amb els anys, els descendents del doctor van cedir la casa a l'Ajuntament i fa uns dies van obrir-se al públic el pou i les galeries. Malauradament de la casa no en queda res. Una joia modernista més per a la ciutat que és curiosa de veure. MORTADELO I FILEMON
50 anys i segueixen endavant. 3 generacions de persones h
an disfrutat amb le seves aventures i, per si fos poc, des de la comicitat de les pàgines de tebeos o cumics (com es dieun ara) han estat capaços de triumfar al cinema i ara al teatre musical. Impresionant l'espectacle que es pot veure al teatre Tívoli de Barcelona. Una nota molt alta a tota la companyia que ha convertit les aventures dels personatges d'Ibañez en un espectacle del qual disfruten, també, les tres generacions que han llegit les vinyetes: 40 cançons, karaokes, efectes especials, imatges en tres dimensions, 30 actors a l'escenari, sorpreses... aneu-hi!
an disfrutat amb le seves aventures i, per si fos poc, des de la comicitat de les pàgines de tebeos o cumics (com es dieun ara) han estat capaços de triumfar al cinema i ara al teatre musical. Impresionant l'espectacle que es pot veure al teatre Tívoli de Barcelona. Una nota molt alta a tota la companyia que ha convertit les aventures dels personatges d'Ibañez en un espectacle del qual disfruten, també, les tres generacions que han llegit les vinyetes: 40 cançons, karaokes, efectes especials, imatges en tres dimensions, 30 actors a l'escenari, sorpreses... aneu-hi!DESCOMPTES
En la nostra cultura, quan vas a veure un espectacle, una competició esportiva, un museu o d'altres ofertes d'oci amb cost econòmic, sempre ens fixem en els descomptes (quin remei!). Moltes vegades estan associats a col·lectius concrets: la tercera edat, els nens i nens menors de tal o qual edat, la gent jove, les famílies nombroses (molt pocs per cert). Altres vegades s'associen a estatus determinats: estudiants, aturats, jubilats... No s'ha de ser massa espavilat per descobrir que el perfil que correspon als que paguem a totes bandes és: adult entre 30-64 anys, format i amb feina... Dins d'aquest grup, ens trobem un subgrup que, a part de no rebre cap descompte, hem de pagar el cost de les entrades dels nostres fills... No hauria d'existir algun descompte per persones adultes, amb feina i formats, que han de pagar per altres que, encara que si tinguin descompte, generen despeses?Malgrat tot, i perquè l'equip Zulú no sigui acusat de pesimista, us informo que hi ha un carnet que ens dona descomptes en determinats llocs (alguns cinemes i museus): el de soci de les biblioteques públiques de Barcelona.... correu la veu, però sense cridar massa....
UN MATÍ A LA MACARELLA
La Cala Macarella és una de les més visitades de l'illa de Menorca. Realment és bonica, molt bonica. Per arribar-hi, s'han de fer una pila de quilòmetres per una carretera estreta, on és molt difícil que passin dos cotxes al mateix temps. Com a experts estiujants i, preveint les possibles dificultats derivades de l'excés d'ocupació, vam anar-hi ben d'hora: a 3 quarts de 10 ja hi erem. A l'aparcament habilitat (molt proper a la cala) hi havia uns 15 vehicles, dels quals una bona part hi havien fet nit. (cosa prohibida) Ho vàrem descobrir al despertar una pila de "peluts" que estaven dormits dins dels seus sacs envoltats d'espelmes i tetra-bricks de vi. Quan vam comprovar que la cala s'omplia de turistes, l'equip zulú reunit va decidir marxar: eren les 11,30h i, vet ací que un cop arribats a la sortida de l'aparcament un bon senyor (el vigilant de l'aparcament) ens fa aturar el vehicle i ens esbronca per marxar a aquella hora (incomprensible?), per haver arribat abans d'hora (Que hi ha portes? Que hi ha horaris?), per no haver pagat (Que s'ha de pagar?). Mentre, una enorme fila de vehicles en direcció contrària a la nostra, tocaven els claxons per accedir (ho això creien ells) més ràpidament a la cala. Recollint la quantitat més gran d'amabilitat que teniem dins nostre, ens vam adreçar a l'home per preguntar si ens deixava tornar a casa, ja que ens barrava el pas. Al sentir aixó, l'home (encara més nerviós) va dir-nos que ni allà ni cap lloc Menorca era casa nostra, i que els de Barcelona (mirada ràpida a la matricula del vehicle) ens pensavem que tot epertanyia. Després d'això, i un cop sortits del l'aparcament,vàrem tardar dues hores en sortir de l'embutPer concloure, us direm que vàrem comentar els fets a Turisme i allí ens van dir que això passava cada dia perquè aquesta cala és la única amb aparcament privat i que, degut a no sabem quines relacions polítiques de l'amo amb els responsables del municipi no es podia fer res. Indubtablement algú buscava aquests merders per pressionar l'amo dels terrenys.
A la resta de platges l'organització era òptima i el personal que ens atenia als accessos ho feia sempre amb un somriure als llavis. Possiblement les platges de Menorca són les millors del pais. En resum, no aneu a la Macarella o, com a mínim, si voleu anar-hi, informeu-vos abans...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
