Darrera de la frase repopularitzada pel Sr. Tardà, i popularitzada l'any 1714 pels resitents barcelonins a la invasió desproporcionada dels exercits borbònics de castellans afrancesats, hi ha molta història i moltes opinions particulars que podeu llegir en altres blogs. Però als zulús sí que ens ve de gust recordar, a tots els espanyols i catalans escandalitzats, algunes coses referents a aquesta frase: els prolífers descendents d'aquells reis despòtics i absolutistes encara consten EN UNA CONSTITUCIÓ com a caps d'estat, cobren diners públics per a la seva manutecció, han sobreviscut a dues repúbliques i dues dictadures, han augmentat la seva fortuna familiar des de la mort del darrer dictador sense que el rei pugui invertir ni poseïr res al seu nom, es passejen pels nostres carrers, naveguen i esquien amb el subtítol de persones senzilles i estimades per tots els seus súbdits (així ens ho diuen i repeteixen cada dia els mitjans de comunicació)... i a més, ens parlen de crisi, i de com tots junts hem de treballar per superar-la. Quina crisi? La nostra suposo, no la seva. En fí, doncs això: Que mori el borbó!
