PER ALS QUE...

Per als que ens estimen, per als que ens recorden, per als que ens enyoren, per als que fem patir, per als que ens fan riure, per als que ens importen, per als que ens fan sentir importants, per als que ens conviden, per als que ens volen abraçar, per als que volen seure al nostre costat, per als que ens truquen, per als que ens busquen, per als que ens miren amb bons ulls, per als que llegeixen aquest blog, per als que no ho fan i haurien de fer-ho, per a tú, per a vosaltres... Bon Nadal i feliç any! L'EQUIP ZULÚ

HAITÍ NO ÉS TAHITÍ, PERÒ EL NADAL ÉS NADAL ARREU

Haití no és un paradís hawaià, és el pais més pobre de tota Amèrica. Un 70% dels seus habitants viuen a la pobressa. Dues teceres parts depenen de l'agricultura, que és principalmente de petita escala. El fracàs de l'intent daconseguir acords amb patrocinadores internacionales no ha permès que Haití aconsegueixi asistencia per a un pressupost i programes de desenvolupament internacionals. Un 80% dels haitians amb estudis han emigrat.
El terra muntanyós, les planes deforestades i esterils i l'explotació forestal excesiva han provocat la manca d' aigua potable.

Potser és demagògia, però és un bon moment per recordar aquestes dades. Bon Nadal a tots!

DS o PSP

Arribat el Nadal, molts dubtes planegen sobre els vells cervells dels pares i les mares dels nens i les nens d'avui dia. Un cop superada la por, i fonamentades les bases del posterior ús educatiu dels jocs i de les consoles, un cop superada la sensació de dolor que això farà a la butxaca i un cop superat el vertígen que fa obrir una porta que un cop oberta no es pot tornat a tancar... s'ha de prendre una decisió: PSP o DS... ens podeu ajudar. Hem obert una petita enquesta al respecte.

ABDERRAMAN AIT KHAMOUCH

Quí és aquest noi? Llegint la premsa esportiva vam veure un article que en parlava. Te 20 anys i va guanyar dos medalles a Pequín 2008, entrena atletisme al Centre d'alt rendiment de Sant Cugat, becat per l'estat. Motiu suficient per considerar-lo un atleta d'èlit. El destacable són les seves primeres frases en l'entrevista de la que parlàvem: "Estic enfadat amb la majoria de mitjans de comunicació. No parlen de les meves marques ni de tot el que he aconseguit a la meva edat, només vull que em reconeguin el meu esforç..." Que passa? Seguint llegint ho vàrem entendre: L'Abderraman només te un braç, va arribar a Espanya en patera desprès de dos intents anteriors sense èxit, va nèixer al desert del sahara, va fugir tres vegades de les forces públiques, ha estat 5 dies sense menjar ni beure amagat a les muntanyes... res important.

Aquest noi ens ofereix un exemple tan gran de superació que el mínim que podem fer és fer cas a les seves paraules: felicitats, vinguis d'on vinguis i siguis com siguis. Benvingut a casa nostra!

El mateix dia i en el mateix diari, l'atleta Marta Dominguez, una altra gran esportista deia: "el futur de l'atletisme espanyol són els emigrants, tenen carències y encara els atreu còrrer per guanyar una samarreta o unes sabatilles..."

Marta, potser ho són perquè poden ensenyar-nos més coses de les que nosaltres podem donar?

NI FRED NI CALOR

La recerca de la comoditat ens fa patir un petit canvi climàtic domèstic que porta als nostres pobres cosos a enmalaltir sovint.

És necessari queixar-se sempre de calor o de fred? Com si fos dolent tenir-ne! Les temperatures varien, però si fa fred només cal que ens posem un jersei i si fa calor ens els podem treure! Així ha estat sempre, però l'excès de comoditats ha fet que aquestes sensacions de fred o de calor es converteix en autèntics drames pels afectats... La culpa: els aires acondicionats i les calefaccions. És impossible viure tot l'any amb la mateixa temperatura dins del domicili. Quan les persones que gaudeixen d'aquestes màquines acondicionadores de temperatura surten del seu microclima domiciliari, sempre tenen queixes de la temperatura exterior. Pobres empreses de roba! Afortunades empreses farmaceútiques! Samarretes curtes per dins de casa i abrics folrats per fora? Jersei per dins de casa i tops per fora? El cos es tornarà boig. Un consell simple d'un antic: s'ha de passar una mica de fred i una mica de calor. No fa mal!!!

LA JOVE MARE ZULÚ FA ANYS

Doncs sí. El 21 d'octubre de fa alguns anys la mare zulú va arribar a aquest món. Ens agradaria molt que ens deixessiu alguna feicitació per a ella.

APRENDRE A APRENDRE

Els éssers humans hem vingut al món per aprendre. Des que neixem, rebem una formació constant: del pare i de la mare, dels avis, a l'escola, a l'Universitat, a les acadèmies, mitjançant els amics, les relacions i vivències, fent esport, a través del lleure, la música o l'art o simplement acumulant experiències... Són moltes les oportunitats que tenim d'evolucionar, però això no serà possible sense que una llavor comenci a crèixer dins nostre en les primeres etapes d'aprenentatge. Una llavor que s'ha de plantar abans de ser regada. La responsabilitat recau no només en els nostres pares i mares, si no que també ho fa a sobre dels primers mestres, monitors, cangurs o entrenadors. Normalment les persones amb experiència o els joves professionals més capacitats són els ideals, però per desgràcia, aquestes persones acaben ocupant càrrecs, fent doctorats o dedicant-se a l'investigació. En molts casos, l'educació dels més petits no té prestigi social, són els mestres més novells i inexperts o els monitors o entrenadors menys capacitats, els que es fan càrrec d'aquestes primeres etàpes del nostre aprenentage humà en la majoria dels camps. Hem vingut al món a aprendre, però als nostres fills i futurs ciutadans de la nostra societat, se'ls ha d'ensenyar el veritable plaer d'aquesta possibilitat.

UNA ESPÈCIE EN EXTINCIÓ?

Catalunya és rica en especies humanes. Subgrups de persones que s'identifiquen amb un col·lectiu, gremi o forma de vida. En hi ha una que mereix un punt i apart:

el monitordesplaivoluntarisobradamentpreparat. Com a pares i ex-monitors volem treure'ns el barret davant d'aquesta especie que resisteix el pas del temps i de la modernitat, i no només això, s'adapta i evoluciona mantenint els criteris inicials de la seva creació i expansió. La nostra admiració a tots ells, de ben segur que els nostres fills i filles estan en bones mans. Res millor que cançons, gimcanes, excursions, tallers i imaginació per combatre les tecnologies xuclacervells que són útil només si sabem dominar-les. Els infants de la nostra societat no n'estan preparats per fer-ho i, per això, els hem d'ajudar. Nosaltres confiem en aquesta especie per fer-ho. Com a exemple, una tribu que els zulús coneixem, l'esplai Sant Josep de Calassanç.

ELS NOUS CATALANS URBANS

Quan hem visitat festes majors de poblacions petites hem observat que els immigrats procuren adaptar-se a les costums locals el més ràpid possible. No és extrany veure un ecuatorià fent de casteller a Vic, un romà africà a Guisona o un Colombià muntant al Jaleo de Ferreries. És una bona forma d'integrar-se. A les poblacions més grans, i en especial a Barcelona, això no passa. Els immigrants acaben tancats en els seus guetos (és cert que són grups més nombrosos) i practicant només les tradicions originals dels seus pais d'origen (no dubten que sigui bó que recordin les seves tradicions). A més, els nostres polítics locals els conviden com a col·lectiu i, per donar un exemple, tant al carnestoltes com a la cavalcada de la Mercè veiem grups de dança sudamericans que ens mostren el seu folklore. A nosaltres ens agradaria veurel's fent el ball de bastons o portant un gegant. Si volem que s'adaptin ràpid a la nostra cultura, hauríem de deixar de dedicar la Mercè al Perú o de subvencionar les festes d'Ecuador o la Fira d'Abril de Barcelona. Un cop més es demostra que Barcelona cada cop és menys nostra. Els catalans hem de sensibles a l'arribada dels nouvinguts, però no a les invasions culturals. Hereu, espavila!

LA FESTA DE LA VEREMA D'ALELLA

L’Equip Zulú va transportar-se a Alella per gaudir de la festa de la verema que es va celebrar del dia 12 al 14 de setembre. Degustacions de vins i productes naturals, gegants i trabucaires, concerts, trepitjades i tallades de raïm per a nens, conferències, elecció de la pubilla i, sobretot, la possibilitat de visitar (prèvia inscripció) els cellers de la zona, que obren les seves portes per la verema. Els mateixos responsables d’aquests cellers atenen als visitants, fan un tast dels seus vins i ens ensenyen la seva feina que en aquesta època de l’any és clau. Un luxe parlar amb el Director General de Parxet o amb el mateix Sr. Roura al celler que porta el seu nom.
Per a la vostra informació, la denominació d’origen d’Alella recull 18 municipis del Maresme i el Vallès i només té 5 cellers: Roura, Alella Vinícola, Alta Alella, Parxet i Joaquim Batlle.

LA FINCA DEL DOCTOR SANSALVADOR

El Doctor Sansalvador volia construïr-se una casa d'estiueig en uns terrenys situats en el que ara és el carrer Nostra Senyora del Coll, 79. Va encarregar la feina a Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí. Corria l'any 1909. El bon doctor, al fer-se les obres, va descobrir un pou d'aigua amb radioactivitat. Era l'època de Madame Curie i es creia que la radoactivitat tenia bones propietats. Veient el negoci, a la part baixa de la casa van fer-se unes galeries per tal d'extreure l'aigua i comercialitzar-la: "Aigua radial, aperitiva, diurètica i laxante". Amb els anys, els descendents del doctor van cedir la casa a l'Ajuntament i fa uns dies van obrir-se al públic el pou i les galeries. Malauradament de la casa no en queda res. Una joia modernista més per a la ciutat que és curiosa de veure.

MORTADELO I FILEMON

50 anys i segueixen endavant. 3 generacions de persones han disfrutat amb le seves aventures i, per si fos poc, des de la comicitat de les pàgines de tebeos o cumics (com es dieun ara) han estat capaços de triumfar al cinema i ara al teatre musical. Impresionant l'espectacle que es pot veure al teatre Tívoli de Barcelona. Una nota molt alta a tota la companyia que ha convertit les aventures dels personatges d'Ibañez en un espectacle del qual disfruten, també, les tres generacions que han llegit les vinyetes: 40 cançons, karaokes, efectes especials, imatges en tres dimensions, 30 actors a l'escenari, sorpreses... aneu-hi!

DESCOMPTES

En la nostra cultura, quan vas a veure un espectacle, una competició esportiva, un museu o d'altres ofertes d'oci amb cost econòmic, sempre ens fixem en els descomptes (quin remei!). Moltes vegades estan associats a col·lectius concrets: la tercera edat, els nens i nens menors de tal o qual edat, la gent jove, les famílies nombroses (molt pocs per cert). Altres vegades s'associen a estatus determinats: estudiants, aturats, jubilats... No s'ha de ser massa espavilat per descobrir que el perfil que correspon als que paguem a totes bandes és: adult entre 30-64 anys, format i amb feina... Dins d'aquest grup, ens trobem un subgrup que, a part de no rebre cap descompte, hem de pagar el cost de les entrades dels nostres fills... No hauria d'existir algun descompte per persones adultes, amb feina i formats, que han de pagar per altres que, encara que si tinguin descompte, generen despeses?

Malgrat tot, i perquè l'equip Zulú no sigui acusat de pesimista, us informo que hi ha un carnet que ens dona descomptes en determinats llocs (alguns cinemes i museus): el de soci de les biblioteques públiques de Barcelona.... correu la veu, però sense cridar massa....

UN MATÍ A LA MACARELLA

La Cala Macarella és una de les més visitades de l'illa de Menorca. Realment és bonica, molt bonica. Per arribar-hi, s'han de fer una pila de quilòmetres per una carretera estreta, on és molt difícil que passin dos cotxes al mateix temps. Com a experts estiujants i, preveint les possibles dificultats derivades de l'excés d'ocupació, vam anar-hi ben d'hora: a 3 quarts de 10 ja hi erem. A l'aparcament habilitat (molt proper a la cala) hi havia uns 15 vehicles, dels quals una bona part hi havien fet nit. (cosa prohibida) Ho vàrem descobrir al despertar una pila de "peluts" que estaven dormits dins dels seus sacs envoltats d'espelmes i tetra-bricks de vi. Quan vam comprovar que la cala s'omplia de turistes, l'equip zulú reunit va decidir marxar: eren les 11,30h i, vet ací que un cop arribats a la sortida de l'aparcament un bon senyor (el vigilant de l'aparcament) ens fa aturar el vehicle i ens esbronca per marxar a aquella hora (incomprensible?), per haver arribat abans d'hora (Que hi ha portes? Que hi ha horaris?), per no haver pagat (Que s'ha de pagar?). Mentre, una enorme fila de vehicles en direcció contrària a la nostra, tocaven els claxons per accedir (ho això creien ells) més ràpidament a la cala. Recollint la quantitat més gran d'amabilitat que teniem dins nostre, ens vam adreçar a l'home per preguntar si ens deixava tornar a casa, ja que ens barrava el pas. Al sentir aixó, l'home (encara més nerviós) va dir-nos que ni allà ni cap lloc Menorca era casa nostra, i que els de Barcelona (mirada ràpida a la matricula del vehicle) ens pensavem que tot epertanyia. Després d'això, i un cop sortits del l'aparcament,vàrem tardar dues hores en sortir de l'embut
Per concloure, us direm que vàrem comentar els fets a Turisme i allí ens van dir que això passava cada dia perquè aquesta cala és la única amb aparcament privat i que, degut a no sabem quines relacions polítiques de l'amo amb els responsables del municipi no es podia fer res. Indubtablement algú buscava aquests merders per pressionar l'amo dels terrenys.
A la resta de platges l'organització era òptima i el personal que ens atenia als accessos ho feia sempre amb un somriure als llavis. Possiblement les platges de Menorca són les millors del pais. En resum, no aneu a la Macarella o, com a mínim, si voleu anar-hi, informeu-vos abans...

PARC TEMÀTIC

Ens hem apropiat d'aquesta definició que fa un periodista de La Vanguàrdia. Barcelona, la nostra ciutat, és un parc temàtic adreçat al Turisme. Hem perdut el nostre centre: Les Rambles, el Casc Antic, el Gòtic, el Passeig de Gràcia, el Raval, les platges, la Barceloneta, Montjuic... són ja parts d'aquest parc temàtic globalitzat i multilíngue. Senyor Hereu! els barcelonins sóm nosaltres: els que votem, els que criem futurs barcelonins... On és la nostra ciutat? I el més trist de tot és que la crisi econòmica farà que tot el derivat del turisme sigui imprescindible per a la creació de futurs llocs de treball. Alguns ja estem pensant en fugir, així podran utilitzar els pisos buits per construir nous hotels.

JA SÓN AQUÍ!

11 mesos esperant i les vacances ja són aquí, marxem el dia 1 d'agost cap a terres garrotxines, tornem el 13 i el 14 tornem a marxar a Menorca: mar i muntanya. Si algú de vosaltres ens vol visitar ja sabeu... sereu benvinguts. Els Zulús tanquem la barraca!

2A ENQUESTA ZULÚ

Les nostres enqueste no tenen èxit o bé és que tenim pocs seguidors? Només 14 respostes.

Que us bé de gust ara mateix? Només dir que els tacos de pernil, els calamars i el llagostins superen al salmó i al formatge. Són gustos. Tant de bó la propera enquesta tingui més seguiment, haurem de buscar la polèmica...

VIES VERDES...

Passejar amb bicicleta per les antigues vies de trens i ferrocarrils és un autèntic plaer per a tots els aficionats a la natura, l'esport i el cicloturisme. La comarca del Baix Ebre (26km), La de la Terra Alta (23km) el Val de Zafan de Teruel (48km) tenen encadenades les seves rutes verdes. Si voleu podeu recorrer 97km de vies des de Tortosa a Alcañiz.

La part adulta de l'equip Zulú si va desplaçar el passat cap de setmana , fent 144 km en dos dies. Vàrem poder recorrer la major part de les rutes, tant d'anada com de tornada. Xerta, Bot, Arnes, Horta de Sant Joan, Prat del compte, Valdegorfa, Valdetormo, Vall-de-roures, Queretes... són algunes de les poblacions que vàrem atravesar creuant estacions abandonades i túnels sense il·luminar. Tota una aventura! El resultat : alguns genolls sobrecarregats i algun rascadeta.

A PEUS DE LA SERRA DE GUARA

La Serra de Guara és un Parc Natural pre-pirenaic que agafa una bona part de la comarca del Somontano: senderisme, descens de barranc, art rupestre, observació d'aus (el trencalós és la imatge del Parc), BTT, vinyes, oliveres, ametllers, rius cristalins... Un bon lloc per passar-hi uns dies disfrutant de la natura. Un dels seus pobles és Bierge, poble que va veure nèixer una branca dels ancestres Zulús: La història d'Alquezar, les legendes d'Adahuesca, els formatges de Radiquero, els licors de Colungo, la rebosteria d'Abiego, el romànic aragonés, els vins de Barbastro i dels pobles propers, els rius Vero, Isuala o l'Alcanadre, els centres d'interpretació, els pobles abandonats...

CALENDARIS ESCOLA-FAMÍLIA

Tan difícil és adaptar l'horari escolar a l'horari familiar? Perquè entrar a les 9h. si és l'hora habitual de començara treballar? Per què sortir a les 17h. si sovint (administració i caixes a part) els pares i les mares encara no hem sortit de la feina. A l'escola pública són els sindicats de mestres els qui decideixen aquests horaris i a les concertades depén del negoci que vulguin fer amb les activitats complementàries. Mentre, els papes i les mames a tapa forats: un casal aquí, un cangur allà, la iaia i l'avi... jo vull portar i recollir el meu fill a l'escola sovint! Per què no em deixeu?

UN MATÍ AL CASTELL DE MONTJUIC

Barcelona té un nou espai, recuperat per a la ciutat després d'una història més negativa que altra cosa. Els Zulús, com altres milers de ciutadans, hem pujat aquest matí a veure la festa que l'Ajuntament ha organitzat. La festa ha estat un kaos: cues i més cues per a tot: transports, accesos al castell, al telefèric, als tallers. No entemem perquè la exposició no s'ha obert fins a les 13h. ni perquè la festa comença a les 11h. i no abans. Això sí, el cridaner del nostre alcalde ha fet la feina i amb el nou eslogan "ViscaBarcelona", ens ha fet creure a tots la sort que tenim de ser barcelonins: potser no recorda la invasió de guiris que ens impedeixen passejar pel nostre centre històric, la brutícia, els problemes de transport i aparcament, els altísims preus que paguem per a tot, la contaminació, el tràfic, els sorolls... Hereu, nosaltres també "vivimaBarcelona".
Això no treu que visiteu el castell i els seus voltants i, si podeu, llegiu-ne la història.

CONEIXENT EL SR. JEAN LEON

Es podrien escriure llibres i enrregistrar pel·licules d'aquest home. Només algunes dades: nascut a Cantàbria, en realitat es deia Ceferino Carrión, va emigrar a Barcelona, París, Estats Units, va fer de taxista a Los Àngeles i un dia va conèixer Frank Sinatra, va ser l'amo del restaurant més glamurós de Hollywood (La Scala), soci de James Dean i va servir el darrer sopar a Marylin Monroe i el seu acompanyant (?). Per si fos poc, va inaugurar la primera bodega al Penedès on es feia Cavernet Sauvignon. Ara és una excepcional bodega visitable (Bodegues Jean Leon). Hauríeu d'anar-hi: 90 minuts de visita amb un molt bon guia-anfitrió (en Marc) que us deixarà tastar els vins i us parlarà de cinema i d'història. A més, les bodegues estan envoltades de quasi 10km de pistes per fer bici o passejar, amb recorreguts marcats.

Com que també era un "mecenes", ara, cada mes de juny i envoltat de vinyes, també es fa un Festival de teatre que porta el seu nom. (podeu veure 3055 un documental de la seva vida)

"ME ABURRO" 1

Els Zulús volem ajudar-vos a que no hagueu de dir mai aquesta celebre expresió del mestre Homer Simpson. Com? De quan en quan us donarem recomanacions de llocs, fires, festes, activitats, sortides, excursions, etc., on nosaltres ja hem anat o participat o fet... i així podrem donar-vos opinions de primera mà... I com a mostra, un botó: aquest cap de setmana al poble de Castellet (Alt Penedés) es fa un mercat medieval. Nosaltres vam anar-hi fa 2 anys i va ser una agradable sorpresa. Destacaríem l'ubicació de la fira: a dalt un turò presidit per un imponent castell/palau (fan visites guiades), que tot el poble està restaurat de fa poc, i el magnífic pantà (Foix) als seus peus. Com va dir el petit Zulú, és un mercat petit però bonic. Si voleu podeu visitar el Parc Natural de Foix, el P.N. més petit de Catalunya, dins del qual es troba Castellet.

LA PROPOSTA DE TOC-TOC...

Fa algun temps que va sortir la revista TOC-TOC, la podreu trobar a biblioteques, centres cívics, escoles, etc. Està adreçada als pares, i ens ofereix gran quantitat de propostes de tot tipus per a famílies amb fills petits i educadors: teatre, música, lleure, sortides, articles, llibres... creiem que hi podeu trobar de tot. Els Zulús coneixem personalment als seus creadors i, sense dubte aconsellem que la seguiu. Ah! i ara tenen web: http://www.toctoc.cat/. No podeu deixar de fer-ne una ullada.

1ª ENQUESTA ZULÚ

Tanquem avui la nostra primera enquesta. Moltes gràcies als 16 lectors que han contestat i a veure si la resta espavileu, eh? Malgrat no creiem que siguin massa significatius, els resultats ens diuen que els 37% de la nostra blog-audiència valora les vacances perquè fan trencar la rutina diària, el 31% prefereix unes vacances actives, el 18% busca noves experiències i el 12% només vol descansar.

MERCAT MEDIEVAL

No cal anar a Manresa, Vic, Montblanc o Besalú per veure un autèntic mercat medieval: artesans, productes de la terra, espectacles de carrer... no en falta de res. Coincidint amb les seves Festes, el Districte de Nou Barris de Barcelona en celebra un des de fa anys els dies 31 de maig i 1 de juny. Molt aconsellable! I si no coneixeu el Parc Central de Nou Barris (proper a la Fira), que fa alguns mesos va rebre un premi pel seu disseny, aprofiteu per fer-hi una volta.

TERRORISME I NACIONALISME

Quin parell de paraules tan difícils de comentar, i al mateix temps tan temudes... TERRORISME: utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. Els zulús no entenem perquè alguns votants de dretes tendeixen a posar-les dins del mateix sac. Intentarem ser didàctics i explicar-ho amb un exemple esportiu, perquè el món taurí el desconeixem. Un Culé o un aficionat del Reial Madrid són violents només per què el seu club te penyes ultras? Oi que no? Doncs els catalans i els bascos no són terroristes per l'únic fet de ser catalans o bascos, oi?

Pel que fa al NACIONALISME: actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació, us podem assegurar que un poble amb influències tan multiculturals con és el català, enten prou que no es pot imposar a cap persona una nacionalitat determinada. No serà que els nacionalistes són en realitat els que pensen que tots els aficionats a l'esport són ultres, i per tant, terroristes? Qui ens vulgui entendre que ho faci, i qui no, ja pot anar a veure un festival-genocidi taurí.

ORGULL VERD-I-NEGRE

Simplement el Joventut de Badalona ha estat el millor equip de bàsquet de l'any en un 99, 99% dels partits que ha jugat... recordeu: vuitè pressupost de la lliga, més de 8.000 persones per partit, augment del nombre de socis constant, guanyadors de la Copa de Rei, de la ULEB i de la Lliga catalana, tercers classificats de l'ACB (feia molts anys que no erem tan a dalt), total comunió amb el tècnic... ja dirà el que vulgui la premsa, els culés, els madriles i els futboleros. Jo estic orgullós, molt orgullós, i m'ho he passat molt bé. Gràcies penya, gràcies Rudy, gràcies Aito, gràcies equip! Tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer!

"EUROVISION" SEGLE XXI

No creiem que es pugui comparar amb el que aquest show televisiu era en el passat (per sort). El Festival actual te molts aventatges i qualitats per a la gent que es dedica a la industria discogràfica i televisiva: dóna la possibilitat de conèixer cantants que fora del nostre pais són totalment desconeguts i que resulta que en els seus són ídols. També te un interès de tipus sociològic-antropològic, és com viatjar una mica sense moure's de casa i, el que és més important, reuneix les famílies i els grups d'amics: frikies, casposos o simplement persones amb ganes de divertir-se. En un mateix festival pots riure d'un absurd o disfrutar amb un posta en escena o amb una cançó. I si fos poc, el tipus de temes presentants són tan fàcils de seguir, que estimulan els karaokes i agraden, dfins i tot, als més petits de la casa: cançons de pirates, senyors disfressats, patinadors, barbes postisses, pallassos, que més volem...

VI BICICLETADA PER LA LLERA DEL BESÒS

El dia 18 de maig, l'equip Zulú va formar part de les 1.500 persones que van participar a la VI Bicicletada per la llera recuperada del riu Besòs. En total 24 km totalment plans al costat del riu. En un temps inferior a les dues hores vàrem aconseguir arribar a la platja de Sant Adrià del Besòs, punt final de la prova, La sortida era a Granollers. Al final, botifarrada i regals per a tots els participanst, sense dubte procurarem repetir el proper any aquesta activitat, molt aconsellable per a totes les edats. És destacable el fet que els participants que volien fer menys kilòmetres podien incorporar-se directament a Montornès o Montcada i també ho era l'existència de dos punts de descans amb sucs, aigua i fruita per a tothom. Felicitats als organitzadors: la Federació Catalana de Ciclisme, la Diputació de Barcelona i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.

UNA SETMANA SENSE FUTBOL

Grans teòrics ens proposen solucions als problemes de la humanitat, des del nostre humil blog volem aportar el nostre gra de sorra. Una setmana sense futbol: ni partits, ni minuts de televisió, ni sous de jugadors, ni comentaris de bar o empresa, ni planes als diaris... Estic convençut que del temps de moltes persones ara intoxicades pel futbol sortirien grans propostes i accions que ens ajudarien a tots a millorar el món. Us imagineu un desintoxicació com aquesta a gran escala? És potser aquest el problema que no ens deixa crèixer? Recordeu la invenció del renaixement quan la religió va deixar de ser l'oci del poble? Una setmana sense futbol.

PLOU A CATALUNYA!

Catalunya s'ha mullat aquest cap de setmana per gran alegria de tots els que estem preocupats per la manca d'aigua. Sense exageracions, però prou com per que la nostra terra respiri d'alleugement alguns dies. Tots contents! bé... excepte els nens i les nenes que tenien partits als patis de les seves escoles, els treballadors de Barcelona que s'han gastat els quartos per aprofitar tres dies de festa, els polítics de les comunitat autònomes veines que encara s'escalfaran més pel disgust patit amb el minitransvas, els guiris que han vingut a buscar el sol de les nostres costes.. Ho sento nois, mana la mare terra! Cargol, treu banya...

DELTA DEL LLOBREGAT I VILADECANS-CASTELLDEFELS EN BICI

Després d'una ràpida visita al Parc natural del Delta del Llobregat, molt recomanable en aquesta època de l'any degut a la migració de tot tipus d'ocells (no oblideu els prismàtics), l'Equip Zulú, va agafar les bici per provar el nou carril que, suposadament, uneix (unirà) Viladecans i el Passeig Marítim de Gavà i Castelldefelds. De fet vam arribar a Castelldefels, però després de fer alguns metres d'autovia per vorejar els esperpèntics "campings" que fan de barrera amb el mar i, per si fos poc, de camí anàvem sortejant "dones que fumen", o potser eren homes, que sense dubte tenen clientela. El que el més petit dels zulús no entenia és perquè aquelles senyores ensenyaven el cul i els pits i estaven assegudes al costat de la carretera... esport i natura!

BARBACOES CATALANES?

Amb l'arribada del bon temps, proliferen les trobades de cap de setmana a l'aire lliure. Malgrat algunes persones desconeixedores de la cultura mediterrània ho anomenen barbacoes, aquests aplecs o "costellades" tenen molta tradició a casa nostra. L'equip Zulú va tenir la gran sort de disfrutar-ne per duplicat (aniversari Vero-Kele a Teià i aniversari Joan al Parc del Corredor): botifarres, salsistxes, costelles i un porquet sencer que va col·laborar amb el seu sacrifici a la germanor en aquest parell de dies de sol, menjar i bon beure. Felicitats als organitzadors i especialment a tú, tendre garrí, a qui rendim un sentit i golut homenatge pòstum.

21 TROBADA DE LA FAMÍLIA LOMBARTE

Mollerusa 19 d'abril . Un any més, els descendents dels 11 fills de la mestressa del Mas del Pas del Llop (avui dia enfonsat sota el pantà de La Pena de Vallderrobres) s'han trobat. Aquest cop reunits per la Cèlia i en Jordi. D'entrada petons, abraçades i la primera "teca" : coca de recapta, pa de pessic i ratafia casolana... Després visita guiada a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, la història d'una obra faraònica que va construir-se entre els anys 1850 i 1861. Seguidament anem al restaurant Resquitx (també faraònic) a dinar. Ens col·loquen a la taula anomenada dels dinosauris, formada per 14 exemplars de més de 63 anys. Ens acompanyen dues taules més amb el jovent i la canalla. Mengem, brindem, mengem més i xerrem. Al fons, en una pantalla, van passant fotos velles de la família. (desconegudes per molts dels presents) Emocions, llagrimetes quan surten persones que ja no hi són, però no deixa de ser un testimoni del passat, un passat sense el qual nosaltres no seríem aquí. Abans de marxar els organitzadors ens donen un CD amb les fotografies vistes., tot un detall per als membres de la família que no han pogut desplaçar-se a Mollerusa. Fins l'any que ve si Déu vol.

Col·laboració de: mare/sogra/iaia Zulú

JA ÉS PRIMAVERA....

... a la nostra mini-terrassa de la Senyoreta Pepis.

Com podeu veure a la foto, ha arribat amb tot el seu esplendor. Doncs sí, les nostres tres úniques plantes, realment fan goig de tan verdes i florides que estan. Ah! tenim una nova incorporació vegetal: la Boni, que prodedent del prestigiós viver suec IKEA, farà companyia al nostre llimoner, al potus i a la planta de la foto (ho sento però no sé com es diu). Això sí, no des de la terrassa, si no des del nostre recent reformat bany, obra dels mateixos paletes que treballen a la Sagrada Família... serà per això que han trigat tant!?

SALÓ DEL CÒMIC

Una autèntica fira de domini frik. Veure el vell Moebius, els recuperats Mortadelo y Filemon, els herois de la Marvel i els personatges immortals de Norma còmics envoltats d'adolescents vestits a l'estil manga-teenager ens deixa el cos una mica malament. L'aplaudiment se l'emporta, sense dubte, El Jueves, que ha portat una reproducció de la polèmica portada censurada del Felipe i la Leti intimant. El més bó del cas, és que els visitants poden posar les seves cares en uns foradets per substituir les dels princeps i fer-se fotografies de record. La vella guàrdia encara ens dona lliçons de llibertat.

LA PIERNA ENCIMA

Fa dos mesos que els dos adults de l'equip no anàvem sols al cinema. Per fer-ho, he hagut de muntar-m'ho per no treballar després de les 17h, però no és tan fàcil... en un període curt de temps, una reunió m'ha passat del matí a la tarda i m'he vist obligat a donar explicacions a molta gent per poder disfrutar d'aquestes hores lliures... a l'arribar a la sala, la Txell s'assabenta que l'Aran-Zulú està a 39 de febre a casa dels avis-cangurs, amb els consequents remordiments que això ens provoca. Finalment, quan anàvem a entrar, em trobo de front amb el President de la meva empresa, a una hora en la que jo hauria d'estar al despatx. Curiosament anava a veure la mateixa pel·licula que nosaltres... Quien me ha puesto....?

DKV JOVENTUT: ESPECTACLE RECOMANAT

L'Equip Zulú és de la Penya, ja ens anireu coneixent. Aquest any la felicitat ens aclapara, tenim tres títols (Copa, Uleb i LLiga Catalana), però el que més ens agrada és llegir comentaris com el que va publicar el diari El Mundo Deportivo: "La il·lusió més gran que pot tenir un bon aficionat al bàsquet avui dia és que en algun dels partits programats setmanalment per TV jugui la penya". Quí juga? Quí guanya?...

GEOCACHING

Hem descobert darrerament aquesta història. Dóna molt de joc! recerca de tresors ocults (geo-cahes), excursions, emocions, treball en equip i moltíssimes possibilitats de passar-s'ho bé. Només necessites un terminal GPS.

VACANCES INSULARS

Marxem de vacances la segona quinzena d'agost a Menorca... Cala Blanes. Anirem en vaixell i carregarem el cotxe i les bicis. Fins i tot hem agafat un camarot per a l'anada. Si hi heu estat, teniu propostes d'activitats?