El món de l'esport de formació segueix aproximadament aquest darrer calendari, és a dir... Federacions, Consells Esportius, Associacions Esportives, Clubs i Escoles arriben al tram final de la seva tasca, que va de setembre a juny. Moltes d'aquestes entitats no tenen ànim de lucre i depenen, majoritàriament, de diner públic. Catalunya està en crisi, això ho sabem tots, però de la mateix forma que se'ns fa increible que els nostres cervells grisos no hagin trancat el finançament català amb el govern estatal, també se'ns fa increïble que la Secretaria General de l'Esport (òrgan responsable de l'organització esportiva catalana) no tingui el seu pressupost anual tancat i, en conseqüència, totes aquestes entitats de les que parlem, no només no hagin rebut un sol euro de subvenció autonòmica, si no que a més no puguin omplir la demanda d'uns ajuts que encara no s'han convocat. Això sí, el curs esportiu no para, cada cap de setmana nenes i nens fan esport, organitzat sense saber quants diners hi ha per fer-ho. I com pot ser això? Els Zulús no ho sabem, però el que si sabem és que treballadors i creditors d'aquestes organitzacions estan cobrant de diners obtinguts de pòlisses de crèdit, obertes gràcies al suposit d'una posible rebuda de diners en forma de subvenció que algun dia arribarà, però quan? I en quina quantitat? Saben això el Sr.Zapatero i el Sr.Montilla quan negocien? I quan donen suport institucional als Bancs i a les Caixes que obren aquestes línies de crèdit?
SECRETARIA GENERAL DE L'ESPORT: SUBVENCIONEM?
HUMANS 2
BASQUET I ECONOMIA
La majoria d'equips de l'ACB tenen problemes econòmics, però és curiós analitzar la situació de cadascún d'ells per veure la injustícia i l'absurd d'aquesta lliga. Els equips amb més deficit a l'hora de tancar la temporada són els equips de futbol (Barça i Madrid), que eixuguen els deutes amb la injecció monetària dels ingressos de l'"esport rei". Els equips patrocinats per bancs o caixes els segueixen, amb un aport econòmic que fa compensar l'excès de gastos fets. (Unicaja, CAI o Cajasol, p.e.) Després hi ha els equips que tenen un exegerat recolzament de les administracions públiques (Tau, etc.) o els que tenen accionistes majoritaris que paguen el que l'entitat necessita (Pamesa i algun altre). La resta a patir i fer el que toca realment, tancar la temporada sense números vermells, la qual cosa, no els permet fer cap d'espesa extra. Qui no recorda la desaparició de Granollers, CAI, Akasvayu o d'altres casos que ara estan a la corda fluixa venent samarretes per sobreviure. No hi ha dubte que qualsevol lliga professional ha de ser un negoci, però per a quí? És just competir amb tanta desigualdat de condicions en temps de crisi ?Si volem passar-ho bé, hem de fer que totes les entitats juguin amb les mateixes condicions i, evidentment, no permetre que administracions, ni equips de futbol, ni caixes, ni bancs, ni rics aborrits puguin decidir els resultats de l'espectacle, perquè en el fons no és res més que això, oi?PASSEIG PER LA VALL D'OLZINELLES
Us proposem una ruta de descoberta de natura pel la Vall Olzinelles, a peus del Parc del Corredor, molt a prop de Sant Celoni. Un recorregut circular de 3 hores i 30 minuts a pas de nen de 8 anys.Arbres centenaris, boscos i una riera que rega tota la vall. No s'ha d'esperar a l'arribada de la calor per fer aquest passeig, així podreu disf¡rutar de la remor de l'aigua que ens acompanya quasi tota l'estona. Si porteu entrepans, podeu seure i menjar a l'ombra de l'esglèsia de Sant Esteve d'Olzinelles, més o menys a la meitat del trajecte.
HUMANS 1
John Wooden (entrenador de bàsquet)"Quan els jugadors surten a la pista, l'última cosa que els dic és que vull que tornin al final del partit amb la cara ben alta, i només hi ha una forma de fer-ho, esforçant-se al màxim en la tasca que cadascú ha de fer. A qui s'esforça al màxim no se li pot demanar res més."
"Quan ho intenteu fer el millor possible, sempre sou guanyadors, encara que, de vegades, l'altra equip farà més punts."
Molt curiós aquest invent. Ha arribat un moment en el qual, si no n'estàs donat d'alta, el que sí estàs és passat de moda. Fins ara, l'Equip Zulú no s' hi havia fixa't massa. Estem donats d'alta , això sí, amb el nom complert del pare zulú.Però ahir al vespre vàrem rebre una sol·licitud d'algú que volia ser el nostre "amic" (no és la primera vegada), però aquest cop es tractava d'algú al que havíem perdut de vist feia 10 anys. Quina alegria! Des de les Bahames una persona que ens recordava ens va buscar i ens va trobar. Ara ja sabem el que té de bó el Facebook. Us apunteu? Busqueu-nos...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
