PORRERA

Porrera és un antic poble del Priorat que supera sense excesos els 400 habitants. La vila és coneguda actualment per acollir la vivenda del cantant Lluís i Llach i pels seus excel·lents vins.

Però aquest petit poble té un tret curiós que la història li ha reservat: la seva fama de vila lliberal i insurrecta, que ha anat aflorant en diferents situacions claus dels seus esdevenirs.
Aquesta fama va començar a les primers decades el segle XIX, quan un cop proclamada la Constitució de Cadís (1812) molts fills de Porrera van defensar-la, tant a les guerres Carlistes com enfront de revoltes puntuals a les rodalies. L'any 1822, els realistes ataquen Porrera aprofitant una sortida de la seva milícia. Des d'aquell moment, Porrera va ser anomenda per uns Villa eminentemente constitucional, i els seus habitants Benemèrits de la pàtria i pels altres: la villa más revoltosa que ninguna otra en Catalunya.
L'equip Zulú, democràtic, benemèrit i revoltoso, passarà el proper agost a Porrera. Esperem estar a l'alçada!

UN ADOLESCENT ENGANYAT

Amb 18 anys estas en plena adolescència, per bé o per mal, segons es miri.
Si les persones madures i amb un ample vagatge vivencial ja tenen problemes per prendre decisions, imaginem-nos un adolescent que ha de decidir el seu futur de cop i volta.
A un d'ells, en Ricard Rubio, l'han enganyat. Ell només vol jugar a l'NBA, com la majoria dels adolescents d'aquest món que juguen a bàsquet i han menjat d'aquest gran aparell de màrqueting. Però s'ha de ser madur per entendre que tens un contracte signat, que si et presentes al draft els teus drets a l'NBA els tindrà un equip al qual tu no podras escollir i ,també, per entendre que s'ha de ser agrait amb els que t'han format: entrenadors i familiars entre d'altres.
Ara en Ricard té un problema: els seus pares dieuen una cosa, els seus managers (el d'Espanya i el de l'NBA) unes altres, el seu equip de l'NBA una més i el club amb el que te contracte no vol ajudar (amb tot el dret del mon després d'haver estat demandat i ignorat!).
Ell només vol jugar a l'NBA... però ha de sortir de l'adolescència per prendre aquestes decisions... ara, passi el que passi, ningú estarà content. En Ricard tampoc.

HUMANS 5

Savielly Tartakower (Gran mestre d'escacs) "La tàctica consisteix a saber què fer quan hi ha alguna cosa a fer. L'estràtegia consisteix a saber què fer quan no hi ha res a fer"

HUMANS 4

Miguel de Unamumo (Escriptor i filòsof)
"Només el que sap és lliure, i més lliure és el que més sap... Només la cultura dona la llibertat. No proclameu la llibertat de volar, doneu ales, no la de pensar, doneu pensaments. La llibertat que s'ha de donar al poble és la cultura"

UM MATÍ EN BICI 2 (Pl. Alfons X-Sant Medir-Pç. Alfons X)

Sortida d'una durada aproximada de 3,15h. Comencem al costat del metro Alfons X i agafem la Rda. Guinardó direcció Besòs fins a arribar al Pg. de Maragall. Un cop allí, remuntem el passeig fins a enllaçar amb un carril bici que ens portarà, en pujada, fins a la Rda. de Dalt. Seguirem pel lateral de la Ronda fins arribar al Velòdrom d'Horta, l'envoltarem i entrarem al Recinte Universitari de les Llars Mundet. Seguint cap a dalt arribarem a l'inici d'un camí de sorra que en zig-zag ens deixa al Pg. de les Aigues (les darreres rampes són dures). Un cop a l'encreuament seguim a l'esquerra fins a una doble bifurcació a l'a dreta que trobarem en 5 minuts. Agafem la pujada direcció Turó de la Magarola, un cop a dalt, trobarem un parell d'encreuaments de camins senyalitzats. Sempre anirem en descens direcció Ermita de Sat Medir. (Ull! veurem alguna cruilla no senyalitzada) . Allí podrem refrescar-nos abans de planejar cap a Can Borrell, des d'on seguirem camí en descends fins arriba a la ctra. de Cerdanyola. L'agafarem un parell de Qm. cap a l'esquerra fins a arribar a l'àrea de lleure de Can Coll. Allí, per la part del darrera, agafem el Camí de Can Codina, que ens deixarà a l'ample camí que creua la Vall de Sant Iscle. Seguirem a la dreta en un suau ascens que, de mica en mica es farà més fort, fins a arribar a la ctra. de Cerdanyola un altre cop. Sense creuar-la, tornarem a agafar un altre camí de terra que surt tot seguit i que ens durà al camí de Can Ferrer, un cop arribats a dalt veurem una panoràmica de Barcelona, tirarem a l'esquerra i ens trobarem a la carretera. (Coll de Ventosa) La creuarem i baixarem pel Camí que en porta Can Masdeu. El camí acaba a prop de la Rda. de Dalt, que creuarem. (Pç Karl Marx) Baixarem pel Pg. Valldaura i arribats a la prolongació de la Rda. Guinardó girem a l'esquerra per agafar el carril bici que va fins al punt de sortida.

HUMANS 3

Mahatma Ghandi (Advocat, pensador i polític)
"Aquelles persones que no estiguin disposades a fer petites reformes, no formaran mai part de les fileres d'homes que aposten als canvis transcendents"

DESPERTAR ZULÚ FA UN ANY

Sembla que va ser ahir, però 365 després d'editar el primer missatge seguim aquí. Tot l'equip Zulú us agraeix la lectura dels nostres pensaments, vivències i propostes.

En total 53 entrades, més de 4 per mes. Ah!I les nostres seccions fixes, es clar! Tant de bó tot plegat serveixi per alguna cosa. Amb un somriure de cada visitant en tenim prou...

UN MATÍ EN BICI (Pç.Alfons X-Tibidabo-Pç.Alfons X)

Comencem al costat del metro Alfons X i agafem la Rda. Guinardó direcció Besòs fins a enllaçar amb el carril bici que s'inicia al C. Cartagena i acaba al Pg. Valldaura. (20') Un cop aquí, seguim per un nou carril bici que, de pujada, ens deixa a la Rda. de Dalt (30'). Creuem la ronda i ascendim per la Ctra. de Torre Baró. Abans d'arribar a la Torre (42') girarem a l'esquerra i seguirem fins a arribar a la senyalització que ens indica l'inici del Pg. de les aigues. Envoltats de pins, i ja dins del Parc de Collserola, pujarem fins al Portell de Valldaura (1h 10') En aquest punt, havent creuat la ctra. de Cerdanyola, ens dirigim cap a la ctra. de l'Arrabasada. Però no hi hem d'arribar, abans ens trobem dues desviacions a la dreta. (1h 20') Hem d'agafar la que puja fins al Coll de Sant Cebrià. Just abans d'arribar-hi, baixem per la dreta fins a Vista Rica, un creuament de camins a tocar de la ctra. de l'Arrabassada. (1h 30') Pujem per l'Arrabasada, i en un parell de Qm. estem al cim del Tibidabo (1h. 45'). Baixem per l'altre cantó direcció Vallvidrera, però abans d'arribar a l'aparcament del Parc d'atraccions, girem a la dreta pel camí de Cal Totxo, passem per una zona urbanitzada, envoltem el Parc d'atraccions i arribem a la Ctra. que puja de Sant Cugat fins a la muntanya. Des d'aquí seguim direcció Tibidabo i en 1 Qm. arribem a la desviació del camí de Can Borni (2h.) A partir d'aquest punt, fem un ràpid descends fins a la ctra. de les aigues (2h 10'). Agafem aquest camí, totalment pla, cap a la dreta i en 9 Qm. estem ja a l'Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir (2h 45'). Des d'aquí es pot baixar per un carrer amb força pendent fins a la Rda. de Dalt que agafarem cap a l'esquerra per la vorera fins arribar al Parc Cervantes, que creuarem fins a la Diagonal (3h.) Enllacem amb el carril bici fins al c. Provença (3h 25'), on tram curt ens deixa al Pg. de Sant Joan. El carril bici del passeig ens porta a l'inici del c. Pi i Margall, que, en pujada, ens porta al punt de sortida (3h 35')

SECRETARIA GENERAL DE L'ESPORT: SUBVENCIONEM?

Demà és dia 1 d'abril. Ja han passat els primers tres mesos de l'any o, mirant el calendari escolar, 7 dels 10 mesos que el composen.

El món de l'esport de formació segueix aproximadament aquest darrer calendari, és a dir... Federacions, Consells Esportius, Associacions Esportives, Clubs i Escoles arriben al tram final de la seva tasca, que va de setembre a juny. Moltes d'aquestes entitats no tenen ànim de lucre i depenen, majoritàriament, de diner públic. Catalunya està en crisi, això ho sabem tots, però de la mateix forma que se'ns fa increible que els nostres cervells grisos no hagin trancat el finançament català amb el govern estatal, també se'ns fa increïble que la Secretaria General de l'Esport (òrgan responsable de l'organització esportiva catalana) no tingui el seu pressupost anual tancat i, en conseqüència, totes aquestes entitats de les que parlem, no només no hagin rebut un sol euro de subvenció autonòmica, si no que a més no puguin omplir la demanda d'uns ajuts que encara no s'han convocat. Això sí, el curs esportiu no para, cada cap de setmana nenes i nens fan esport, organitzat sense saber quants diners hi ha per fer-ho. I com pot ser això? Els Zulús no ho sabem, però el que si sabem és que treballadors i creditors d'aquestes organitzacions estan cobrant de diners obtinguts de pòlisses de crèdit, obertes gràcies al suposit d'una posible rebuda de diners en forma de subvenció que algun dia arribarà, però quan? I en quina quantitat? Saben això el Sr.Zapatero i el Sr.Montilla quan negocien? I quan donen suport institucional als Bancs i a les Caixes que obren aquestes línies de crèdit?

HUMANS 2

Dag Hammarkskjold (Premi Novel de la Pau)
"Mai no mesuris l'alçada d'una muntanya fins que no hi hagis arribat. Llavors veuràs que no era tan alta com pensaves"

BASQUET I ECONOMIA

La majoria d'equips de l'ACB tenen problemes econòmics, però és curiós analitzar la situació de cadascún d'ells per veure la injustícia i l'absurd d'aquesta lliga. Els equips amb més deficit a l'hora de tancar la temporada són els equips de futbol (Barça i Madrid), que eixuguen els deutes amb la injecció monetària dels ingressos de l'"esport rei". Els equips patrocinats per bancs o caixes els segueixen, amb un aport econòmic que fa compensar l'excès de gastos fets. (Unicaja, CAI o Cajasol, p.e.) Després hi ha els equips que tenen un exegerat recolzament de les administracions públiques (Tau, etc.) o els que tenen accionistes majoritaris que paguen el que l'entitat necessita (Pamesa i algun altre). La resta a patir i fer el que toca realment, tancar la temporada sense números vermells, la qual cosa, no els permet fer cap d'espesa extra. Qui no recorda la desaparició de Granollers, CAI, Akasvayu o d'altres casos que ara estan a la corda fluixa venent samarretes per sobreviure. No hi ha dubte que qualsevol lliga professional ha de ser un negoci, però per a quí? És just competir amb tanta desigualdat de condicions en temps de crisi ?Si volem passar-ho bé, hem de fer que totes les entitats juguin amb les mateixes condicions i, evidentment, no permetre que administracions, ni equips de futbol, ni caixes, ni bancs, ni rics aborrits puguin decidir els resultats de l'espectacle, perquè en el fons no és res més que això, oi?

PASSEIG PER LA VALL D'OLZINELLES

Us proposem una ruta de descoberta de natura pel la Vall Olzinelles, a peus del Parc del Corredor, molt a prop de Sant Celoni. Un recorregut circular de 3 hores i 30 minuts a pas de nen de 8 anys.
Arbres centenaris, boscos i una riera que rega tota la vall. No s'ha d'esperar a l'arribada de la calor per fer aquest passeig, així podreu disf¡rutar de la remor de l'aigua que ens acompanya quasi tota l'estona. Si porteu entrepans, podeu seure i menjar a l'ombra de l'esglèsia de Sant Esteve d'Olzinelles, més o menys a la meitat del trajecte.

HUMANS 1

John Wooden (entrenador de bàsquet)
"Quan els jugadors surten a la pista, l'última cosa que els dic és que vull que tornin al final del partit amb la cara ben alta, i només hi ha una forma de fer-ho, esforçant-se al màxim en la tasca que cadascú ha de fer. A qui s'esforça al màxim no se li pot demanar res més."
"Quan ho intenteu fer el millor possible, sempre sou guanyadors, encara que, de vegades, l'altra equip farà més punts."

FACEBOOK

Molt curiós aquest invent. Ha arribat un moment en el qual, si no n'estàs donat d'alta, el que sí estàs és passat de moda. Fins ara, l'Equip Zulú no s' hi havia fixa't massa. Estem donats d'alta , això sí, amb el nom complert del pare zulú.

Però ahir al vespre vàrem rebre una sol·licitud d'algú que volia ser el nostre "amic" (no és la primera vegada), però aquest cop es tractava d'algú al que havíem perdut de vist feia 10 anys. Quina alegria! Des de les Bahames una persona que ens recordava ens va buscar i ens va trobar. Ara ja sabem el que té de bó el Facebook. Us apunteu? Busqueu-nos...

EL COMERÇ D'EMISSIONS DE CO2

En el conegut Protocol de Kyoto de 1997, els governs de les Nacions Unides van arribar a un acord per reduir la quantitat de gasos d'efecte hivernacle emesos pels països desenvolupats en un 5,2%, respecte als nivells registrats el 1990, entre 2008 i 2012. Un total de 141 nacions van ratificar el pacte.

Doncs bé, la major part dels països signants no han rebaixat, en absolut, les seves quotes d'emissió. El que han fet, és aprofitar-se d'un altre dels acords de Kyoto, i comprar drets d'emissió a altres països menys industrialitzats que no arriben al cupo. Sí, això es pot fer! Curiosament, a Espanya, el que fa les compres és el responsable de Prevenció de la Contaminació i Canvi Climàtic del govern. Curiós! Això sí, els anomenats esquemes d'inversió verda, obliguen al país que ven els seus drets d'emissió a reinvertir aquestst ingressos en projectes de desenvolupament sostenible. Bé, és a dir, a Espanya no baixem les emissions de Co2 i, a sobre hem de pagar diners per a què no ens castiguin per fer-ho. Més contaminació i més despesa pública! Per arrodonir-ho, els nostres diners van a parar a altres països que tenen menys contaminació i, ara, més inversió en projectes de sostenibilitat. Qui ho entengui que ens ho expliqui!

RM LUMBAR

Després de molt arrastra-se per metges, el pare zulú té el seu diagnòstic lumbar. I ara què?

Rectificación de la normal lordosis fisiològica lumbar, observándose irregularidad degenerativa y cambios de señal por degeneración grasa L4-L5 i L5-S1.
Pérdida de señal en secuencias T2 de los dos últimos discos lumbares, traduciendo degeneración.
Discopatia L4-L5, obeservándose protusión difusa discal hacia el espacio epidural anterior identándolo, contactando el disco con saco dural y ocupando el receso inferior de forámenes de conjunción, sin obserbar afectación radicular.
Pinzamiento y pérdida de altura del disco L65-S1, observándose protusión difusa del disco, sin identificar compromiso de saco dural ni afectación radicular.

Doncs piscina, pocs esforços, canvis posturals i dos piedras!

NOU ZULUMÒBIL

En plena època de crisi econòmica, i per seguir nedant contra corrent, els zulús hem decidit sacomiadar-nos del nostre vehicle (Scorny 2, la bala blava), al qual volem agrair públicament els quilòmetres compartits, desitjant-li un rodat futur
Per substituir-lo, s'incorpora a la família un nou quatrerodes, al que batejem com "Scorny 3, la tormenta vermella".
És de la família Kangoo i té un color maduixa asilvestrat. De ben segur que estarà plé de joia, als seus tendres 18 mesos, de deixar una empresa en fallida amb només 4.000 qm, i passar a formar part de la nostra tribu. Benvingut!

No, no és el de la foto, aquest és el seu cosí-germà!

DONCS SÍ, QUE MORI EL BORBÓ!

Darrera de la frase repopularitzada pel Sr. Tardà, i popularitzada l'any 1714 pels resitents barcelonins a la invasió desproporcionada dels exercits borbònics de castellans afrancesats, hi ha molta història i moltes opinions particulars que podeu llegir en altres blogs.

Però als zulús sí que ens ve de gust recordar, a tots els espanyols i catalans escandalitzats, algunes coses referents a aquesta frase: els prolífers descendents d'aquells reis despòtics i absolutistes encara consten EN UNA CONSTITUCIÓ com a caps d'estat, cobren diners públics per a la seva manutecció, han sobreviscut a dues repúbliques i dues dictadures, han augmentat la seva fortuna familiar des de la mort del darrer dictador sense que el rei pugui invertir ni poseïr res al seu nom, es passejen pels nostres carrers, naveguen i esquien amb el subtítol de persones senzilles i estimades per tots els seus súbdits (així ens ho diuen i repeteixen cada dia els mitjans de comunicació)... i a més, ens parlen de crisi, i de com tots junts hem de treballar per superar-la. Quina crisi? La nostra suposo, no la seva. En fí, doncs això: Que mori el borbó!

ISRAEL, UN GRAN SERVEI DE DESNONAMENTS

Tots tenim una opinió formada de la guerra d'Irak o de l'Afganistan. Les grans potències han prés partit i han intervingut en nom de la pau i amb els seus interessos econòmics i polítics particulars més o menys amagats... però han intervingut.

Però que passa amb Israel? Tant poder te aquest païs que cap potència aixeca la veu? Estem parlant d'un pais ric i civilitzat, no d'un païs del tercer món. Quin és el problema? Volen un lloc per viure, un lloc concret que consideren seu i en el que, malauradament, hi viuen altres persones, que són d'una altra religió.

No hi ha cap llei internacional sobre el desnonament a gran escala? No és tan greu el que passa cada dia a Israel i Palestina que el que va passar un onze de setembre a Nova York? Què esperen les potències i les nacions unides? Quina opció els queda als palestins?