Amb 18 anys estas en plena adolescència, per bé o per mal, segons es miri.Si les persones madures i amb un ample vagatge vivencial ja tenen problemes per prendre decisions, imaginem-nos un adolescent que ha de decidir el seu futur de cop i volta.
A un d'ells, en Ricard Rubio, l'han enganyat. Ell només vol jugar a l'NBA, com la majoria dels adolescents d'aquest món que juguen a bàsquet i han menjat d'aquest gran aparell de màrqueting. Però s'ha de ser madur per entendre que tens un contracte signat, que si et presentes al draft els teus drets a l'NBA els tindrà un equip al qual tu no podras escollir i ,també, per entendre que s'ha de ser agrait amb els que t'han format: entrenadors i familiars entre d'altres.
Ara en Ricard té un problema: els seus pares dieuen una cosa, els seus managers (el d'Espanya i el de l'NBA) unes altres, el seu equip de l'NBA una més i el club amb el que te contracte no vol ajudar (amb tot el dret del mon després d'haver estat demandat i ignorat!).
Ell només vol jugar a l'NBA... però ha de sortir de l'adolescència per prendre aquestes decisions... ara, passi el que passi, ningú estarà content. En Ricard tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada