Quí és aquest noi? Llegint la premsa esportiva vam veure un article que en parlava. Te 20 anys i va guanyar dos medalles a Pequín 2008, entrena atletisme al Centre d'alt rendiment de Sant Cugat, becat per l'estat. Motiu suficient per considerar-lo un atleta d'èlit. El destacable són les seves primeres frases en l'entrevista de la que parlàvem: "Estic enfadat amb la majoria de mitjans de comunicació. No parlen de les meves marques ni de tot el que he aconseguit a la meva edat, només vull que em reconeguin el meu esforç..." Que passa? Seguint llegint ho vàrem entendre: L'Abderraman només te un braç, va arribar a Espanya en patera desprès de dos intents anteriors sense èxit, va nèixer al desert del sahara, va fugir tres vegades de les forces públiques, ha estat 5 dies sense menjar ni beure amagat a les muntanyes... res important.Aquest noi ens ofereix un exemple tan gran de superació que el mínim que podem fer és fer cas a les seves paraules: felicitats, vinguis d'on vinguis i siguis com siguis. Benvingut a casa nostra!
El mateix dia i en el mateix diari, l'atleta Marta Dominguez, una altra gran esportista deia: "el futur de l'atletisme espanyol són els emigrants, tenen carències y encara els atreu còrrer per guanyar una samarreta o unes sabatilles..."
Marta, potser ho són perquè poden ensenyar-nos més coses de les que nosaltres podem donar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada