APRENDRE A APRENDRE

Els éssers humans hem vingut al món per aprendre. Des que neixem, rebem una formació constant: del pare i de la mare, dels avis, a l'escola, a l'Universitat, a les acadèmies, mitjançant els amics, les relacions i vivències, fent esport, a través del lleure, la música o l'art o simplement acumulant experiències... Són moltes les oportunitats que tenim d'evolucionar, però això no serà possible sense que una llavor comenci a crèixer dins nostre en les primeres etapes d'aprenentatge. Una llavor que s'ha de plantar abans de ser regada. La responsabilitat recau no només en els nostres pares i mares, si no que també ho fa a sobre dels primers mestres, monitors, cangurs o entrenadors. Normalment les persones amb experiència o els joves professionals més capacitats són els ideals, però per desgràcia, aquestes persones acaben ocupant càrrecs, fent doctorats o dedicant-se a l'investigació. En molts casos, l'educació dels més petits no té prestigi social, són els mestres més novells i inexperts o els monitors o entrenadors menys capacitats, els que es fan càrrec d'aquestes primeres etàpes del nostre aprenentage humà en la majoria dels camps. Hem vingut al món a aprendre, però als nostres fills i futurs ciutadans de la nostra societat, se'ls ha d'ensenyar el veritable plaer d'aquesta possibilitat.