La majoria d'equips de l'ACB tenen problemes econòmics, però és curiós analitzar la situació de cadascún d'ells per veure la injustícia i l'absurd d'aquesta lliga. Els equips amb més deficit a l'hora de tancar la temporada són els equips de futbol (Barça i Madrid), que eixuguen els deutes amb la injecció monetària dels ingressos de l'"esport rei". Els equips patrocinats per bancs o caixes els segueixen, amb un aport econòmic que fa compensar l'excès de gastos fets. (Unicaja, CAI o Cajasol, p.e.) Després hi ha els equips que tenen un exegerat recolzament de les administracions públiques (Tau, etc.) o els que tenen accionistes majoritaris que paguen el que l'entitat necessita (Pamesa i algun altre). La resta a patir i fer el que toca realment, tancar la temporada sense números vermells, la qual cosa, no els permet fer cap d'espesa extra. Qui no recorda la desaparició de Granollers, CAI, Akasvayu o d'altres casos que ara estan a la corda fluixa venent samarretes per sobreviure. No hi ha dubte que qualsevol lliga professional ha de ser un negoci, però per a quí? És just competir amb tanta desigualdat de condicions en temps de crisi ?Si volem passar-ho bé, hem de fer que totes les entitats juguin amb les mateixes condicions i, evidentment, no permetre que administracions, ni equips de futbol, ni caixes, ni bancs, ni rics aborrits puguin decidir els resultats de l'espectacle, perquè en el fons no és res més que això, oi?BASQUET I ECONOMIA
La majoria d'equips de l'ACB tenen problemes econòmics, però és curiós analitzar la situació de cadascún d'ells per veure la injustícia i l'absurd d'aquesta lliga. Els equips amb més deficit a l'hora de tancar la temporada són els equips de futbol (Barça i Madrid), que eixuguen els deutes amb la injecció monetària dels ingressos de l'"esport rei". Els equips patrocinats per bancs o caixes els segueixen, amb un aport econòmic que fa compensar l'excès de gastos fets. (Unicaja, CAI o Cajasol, p.e.) Després hi ha els equips que tenen un exegerat recolzament de les administracions públiques (Tau, etc.) o els que tenen accionistes majoritaris que paguen el que l'entitat necessita (Pamesa i algun altre). La resta a patir i fer el que toca realment, tancar la temporada sense números vermells, la qual cosa, no els permet fer cap d'espesa extra. Qui no recorda la desaparició de Granollers, CAI, Akasvayu o d'altres casos que ara estan a la corda fluixa venent samarretes per sobreviure. No hi ha dubte que qualsevol lliga professional ha de ser un negoci, però per a quí? És just competir amb tanta desigualdat de condicions en temps de crisi ?Si volem passar-ho bé, hem de fer que totes les entitats juguin amb les mateixes condicions i, evidentment, no permetre que administracions, ni equips de futbol, ni caixes, ni bancs, ni rics aborrits puguin decidir els resultats de l'espectacle, perquè en el fons no és res més que això, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tens tota la raó, amic zulú... Peró, desenganyat, aixó que voldries que tots els equips juguin amb els mateixes condicions és una utopía. "Los grandes" mai permetrien que els hi canviéssin les condicions actuals de l' ACB que afavoreix la situació que tu has exposat.
Publica un comentari a l'entrada